Franquícia:
La franquícia és una modalitat de distribució on el franquiciador concedeix a una persona física o jurídica – el franquiciat – el dret a operar amb un concepte de negoci, comercialitzant un producte o oferint un servei sota el format de negoci del franquiciador amb la seva marca i sota els seus mètodes operatius i organitzatius.
Franquiciador:
És una persona física o jurídica que ha desenvolupat un negoci sota un mètode determinat, referent a un producte o servei, i que busca la seva expansió a través d’inversors a qui atorgarà els drets d’explotació de la marca, producte i know-how.
Franquiciat:
Qui adquireix aquests drets i explota aquesta marca comercial a través dels seus productes o serveis.
Màster Franquícia:
Acord en el que un franquiciador concedeix els drets exclusius de franquícia per un determinat territori a una persona física o jurídica. L’acord de Màster Franquícia se sol utilitzar en l’àmbit de l’expansió internacional de la franquícia.
Màster Franquiciat:
Titular dels drets del Màster Franquícia. Pot agafar a la seva zona de concessió i durant el temps de vigència de l’acord el paper del franquiciador, cobrant royalties, cànons d’entrada i assumint les obligacions d’assessorament i ajuda als franquiciats.
Màster Franquiciador:
Persona jurídica o física que atorga l’explotació de los drets de franquícia a un determinat territori durant un plaç de temps. Rep com a contraprestació el pagament d’una quantitat que pot ser fixe o variable i vinculada a les vendes.
Multi-franquiciat:
Titular de varis establiments franquiciats que pertanyen a la mateixa insígnia. L’existència de multi-franquiciats sol ser un bon indicador de l’èxit d’una franquícia.
Contracte de franquícia:
El contracte de franquícia és el document que firmen el franquiciador i franquiciat. Constitueix la base de la relació i conté els drets i deures de les dues parts.
Cànon d’entrada:
Es la quantitat que haurà d’abonar el franquiciat per poder-se afegir a una cadena de franquícies. L’import del cànon o del dret variarà en funció de diferents aspectes, com el temps que porti implantada aquesta cadena, la rendibilitat que ofereixi,…
Cànon de publicitat:
Percentatge de les vendes que aporta el franquiciat a un fons comú de publicitat que permet realitzar les campanyes de la companyia. A més el franquiciat pot realitzar campanyes a nivell local o regional.
Royalty:
Equival a un pagament (fixe o variable), generalment mensual, del franquiciat al franquiciador. Es una contraprestació pels serveis prestats per la central. Es calcula habitualment sobre el benefici brut obtingut per l’explotació del negoci.
El contracte de franquícia i el pacte de no competència postcontractual
El contracte de franquícia és una oportunitat per convertir-te en empresari, però és important conèixer aquest model de col·laboració mercantil entre les empreses.
En primer lloc, per contracte de franquícia cal entendre aquell que se celebra entre dues parts econòmicament independents, en virtut del qual una d’elles, el franquiciador, atorga a l’altre, al franquiciat, el dret a utilitzar, sota unes determinades condicions de control, i per un temps i zona delimitats, una tècnica en l’activitat industrial o comercial o de prestació de serveis del franquiciat, contra l’entrega per aquest d’una contraprestació econòmica.
En segon lloc, en aquest tipus de contractes mercantils, és molt rellevant la fase precontractual, és a dir, la fase prèvia a la formalització i signatura del contracte de franquícia. La voluntat de les parts ha de quedar recollida en les clàusules que han de produir tots els seus efectes. En el nostre Dret no existeix una norma específica que reguli aquest contracte. Per tant, és important deixar-se acompanyar per un assessorament jurídic en les fases: 1) tractes preliminars; 2) acords previs al contracte, cartes d’intencions; 3) recopilació de la informació precontractual; i, finalment, 4) coneixement de la responsabilitat precontractual.
Del contracte de franquícia és rellevant la clàusula del pacte de no competència. Aquest tipus de clàusula, pot ser contractual, és a dir, es limita la competència durant la vigència del contracte, o postcontractual, que impedeix al franquiciat competir amb les activitats del franquiciador un cop finalitzat el contracte de franquícia.
Sorgeix una controvèrsia derivada d’aquesta clàusula, un cop finalitzada la relació de franquícia. De forma quasi idèntica, les franquícies imposen la durada d’aquesta prohibició de no competència postcontractual, en termes generals, d’un any. És a dir, el franquiciat, un cop finalitzada la relació de franquícia, no podrà desenvolupar la mateixa activitat que ha estat portant a terme, durant la vigència del contracte de franquícia. Estem, doncs, davant d’un tipus de pacte que atorga una protecció al franquiciador qui aporta el seu prestigi, però que pot perjudicar amb un grau important al franquiciat.
L’incompliment d’aquesta clàusula ha provocat una profunda anàlisi de la situació. Els tribunals han analitzat la validesa i han resolt que, efectivament, són vàlides. Per tant, l’incompliment de la mateixa suposarà en la majoria de casos que el franquiciat haurà de pagar una indemnització per danys i perjudicis, que en tot cas, hauran de ser provats pel franquiciador.
Aquest aspecte de la indemnització serà un dels punts més rellevants que les parts hauran de negociar, ja que és possible que el franquiciador vulgui determinar i recollir una quantitat concreta en concepte d’indemnització, en el moment de signar el contracte de franquícia. En sentit contrari, el franquiciat haurà de demanar que no quedi especificat en el contracte cap import concret, de forma que el franquiciador haurà de provar el dany, en cas de procediment judicial per incompliment de la clàusula de no competència pel franquiciat, qüestió que significarà una indemnització més real al dany causat, si escau.